MIQUEL CAPO UN SEÑOR

Amigos no os perdais la crónica de Juan Jose cuarto clasificado del UTST.

Aqui teneis un trozo..el del final….pero para leerla toda tendreis que acceder a su blog:

El dia ens dislumbra abans d’arribar a Valldemosa, 7h32m, km 60,300m. El dia es esplendit i tot esta rutllant, en el proxim control hi ha menjar, comença a fer falta, les cames ho noten. El «fallo» sera de l’organitazacio que amb el temps que an tingut, arribem i no tenen res de preparat, seguim amb lo que podem.

En aquets moment tinc clar que vaig tocat pero amb moltes ganes i el saber que li duïem entre 35-40m al inmediat perseguidor, la cosa pinta bé. Aixó es el que creia fins que arribem al 83km (Esporles). ens hem equibocat en algun lloc i el quart a arribat abans que nosaltres. Tot sen va a terra, emb xasco molt i segueixo desde llun els tres primers, amb tanta mala sort que segueixo un altre camí i cuant rectifico ja emb treuen un grapat de minuts.

Al final entro a meta agafat de la má del meu nen, un poc més i hem te que estirar uns cuant metres.

Lo més complicat d’entendre i et fa pensar es lo siguient;

Després de tota la cursa fins el 83, tenint una sola idea al cap (fer posium). Tot sen va al traste en pedrem la primera begada. Però he aquí lo més curiós del cas i no crec que moltes persones puguen contar el mateix. En l’entrega de trofeus tot un deportista d’élit, un apasionat de l’esport i de la seva terra, que ens havia dut tota la nit en safata, tot un senyor…

Renunciá al premí, per al primer clasificat, per donar m’el a mí, segons éll jo també el mereixia.

Quina lliço per aprendre…
Gracies: Miquel Capo

El blog de Juan Jose

http://alcanarmontsia.blogspot.com