Inicio > Uncategorized > TOLO CALAFAT UN GRAN AMIGO

TOLO CALAFAT UN GRAN AMIGO

Mi amigo ya no esta entre nosotros. Todo se hace muy duro. Durante el dia aguantamos, luchamos como titanes y hacemos todo lo posible para ayudar a la familia de Tolo, al llegar la noche, al llegar el silencio y la calma su figura, sus recuerdos, sus bromas aparecen y me hacen llorar.

A lo largo de estos 2 años iniciamos este blog por iniciativa de un grupo de amigos de natación: Joan , Juan Carlos, Luis, Dani, Josemi, Pau… y al final se habia convertido en una ilusión para mi, para Tolo y para todos los que amamos el ultrafondo, la naturaleza, el deporte y la ayuda a los demás.

He intentado en este blog plasmar las experiencias de todos vosotros e intentar focalizar el deporte, el amor a la naturaleza y la solidaridad, es un blog donde todo tenia cabida.  En este blog habreis podido leer infinitud de anecdotas, proyectos, viajes en los que todos vosotros de alguna manera habeis participado.

Sinceramente creo que ha gustado, que ha enganchado, no se el motivo pero a la gente le ha gustado GRANCAMPEON y creo que hemos conseguido aquello que Tolo amaba, el amor por la naturaleza, por la solidaridad, por el deporte, por los retos sanos y por la amistad, un lugar donde todos eramos iguales, todos eramos grandescampeones…..

Ahora no me veo con fuerzas para continuar,  no tengo ilusión en  poner noticias porque siempre recuerdo a Tolo, me da la sensación que debo dedicar ese pequeño tiempo que dedicaba en el blog a otros detalles de la vida:  estar un poquito mas con mis padres,  con Pau, con Albert, con Miquel, con Andreu, en correr sin competir, en ayudar anonimamente en proyectos solidarios, en ayudar a todos los grandescampeones que sois…desde el anonimato, con sencillez y humildad.

Gracias a dios otros amigos han seguido el mismo camino a lo largo de este año y han iniciado blogs que han entrado a formar parte de la lectura diaria de todos nosotros, con ellos colaboraré.

Una de las cosas que he intentado mantener es la humildad, el anonimato, la sencillez, pero a veces al hacer cosas eso no se consigue. Yo soy igual que todos con muchos defectos y muchos errores cometidos a lo largo de mi vida, no he de ser ningun referente para nadie, Tolo si que lo ha de ser para todos nosotros.

Es por eso que desde hoy este blog cierra sus puertas,  con esta ultima noticia, con la foto de tolo de su perfil en facebook y con la poesia que su amigo Toni “Guitarra” le dedicó.  Me gusta mucho esta foto, por algo la eligió Tolo, tolito pensativo, tolito, tolito, añoro muchas cosas de el….cada mañana nos llamabamos 5 minutos la priemra fase era “Vodafone, Vodafone le llamo porque no tengo cobertura… “asi empezaba cada dia esa conversacion de 5 minutos…hablabamos de tonterias de nuevos proyectos, de nuevas carreras que organizar y correr, de sus hijos…cada dia igual…ahora ya no puedo hacer esa llamada..ya no lo puedo hacer… que vacío…

Deseo de todo corazón que en unos años sus hijos puedan ver en este blog todas las noticias que colgamos de su padre, lo buena persona que era, lo humilde que era y por supuesto si me lo piden tambien les hablaré de  sus defectos que como todos tenemos. Tolo Calafat siempre te recordare y a partir de ahora, en cada momento que haga deporte, en cada aventura, en cada proyecto, desde mi anonimato, tendre un recuerdo hacia ti, estaras conmigo y con Pau. Te lo mereces te lo has ganado.

Un amigo me dijo “TOLO DESCANSA MUY CERCA DEL CIELO” es la verdad….

Un abrazo muy fuerte

Aquestes dues nits he mirat,

A aquesta lluna plena,

sabent que en la distància,

era la teva  companyera.

A través d’ella he volgut,

Empitjar-te camí  enrere,

Està clar que no he pogut.

Perquè tu només fas cap amunt,

I que mai te fas enrere.

Ja fa temps que no he sabut,

Encoratjar-te com molts ho feien,

Tolo cap amunt, Tolo cap amunt,

I tu així ho feies.

Des de el meu silenci jo te deia,

que aquest camí no era,

Què cony,que tens dos fills,

una dona que te espera.

Calafats idò com tu,

Ja tan sol dos hi queden,

Jo només te puc dir,

Que la teva família, és la meva.

El “trinxet” a la fi sa trencat,

Fa temps que jo ho veia,

Jo mai he pogut cabrons,

Seguir-vos a darrere.

Com hi anau de sobrats,

jo duc dos metros i rosec per terra,

enveja vos he tengut, com altres també ho feien,

però el meu referent heu estat,

sempre quan era necessari, hi hereu.

Mallorca; El meu amic és mort.

Aquesta vida, ja no és plena.

Ha estat sa gelor del Nepal,

la que me l’ha robat,

Deu meu,… com crema.

No he conegut ningú tan preparat,

Que mai feia enrere,

Ja fos físicament o intelectualment,

La millor màquina eres.

Només pot haver estat sa malaltia,

La que t’ha frenat, la que t’ha deixat darrere,

Amb deu passaran comptes,

Els que podent ajudar-te no ho feren.

Amb tu hi estem tots.

Mallorca a dalt de tot.

Amb tu per sempre a ja,  hi queda.

Jo avui només puc pregar,

Per na Marga i per els nins,

I perquè no te segueixin darrere.

Amb ells farem sa serra,

Ja de que recons teus es plena.

Bones feines m’has donat, caparrut

Però de  bon gust, les faig meves.

El cor se m’ha trencat,

quan he escrit la teva esquela.

Mallorca es a dalt de tot.

Per sempre allà, hi queda.

Sempre teu; Toni “Guitarra”.

30/04/2010

Categorías:Uncategorized
  1. mayo 4, 2010 a las 5:56 pm

    no podia acabar aquest blog duna millor manera..
    IM-PRESIONANT, ja saps el que pens de tot..una abraçada toniet🙂

  2. TETE
    mayo 4, 2010 a las 6:05 pm

    TONI,TE ENTENDEMOS TE QUEREMOS Y TE APOYAMOS
    UN BESO
    TETE,MARIA Y ALEX

  3. Juanjo
    mayo 4, 2010 a las 6:06 pm

    Sa veritat es que es teu blog desde que el conec a segut un referent, es una llastima que hagis decidit deixarlo, pero t´entenc, sé que tot aixo es molt dur, perque tu o dus tot de primera ma, ara has de fer lo que mes vols i si cualque dia tornas a escriure a n´aquest blog, sempre tindras seguidors. Molts d´anims Toni, i gracies per tota sa informacio que em pogut rebre desde aqui.

  4. Belen
    mayo 4, 2010 a las 6:47 pm

    Lo echaremos de menos…
    Sobretodo no pierdas la ilusión.
    Todos te queremos, GRANCAMPEON

  5. Roman Morell
    mayo 4, 2010 a las 6:51 pm

    La verdad es que me entristece la noticia, hubiera preferido un año sabatico… pero lo entiendo mas de lo que te puedes imaginar, no estas para nada y se el tiempo que te quitaba este blog. Tiempo que tu sabes aprovechar muy bien no como nosotros.
    Gracias a este blog hemos conocido a muchas personas, Mallorca se ha hecho mas pequeña y familiar.
    Toni, siempre serás nuestra refrencia igual que lo fue Tolo y lo son otras grandes personas. Piensa que la vida sigue y que no has de perder ni un minuto, sigue con tus proyectos…
    Para lo que necesites sabes que tus amigos blogeros estamos contigo, te queremos y te apreciamos.

  6. toni coll
    mayo 4, 2010 a las 7:27 pm

    GAIREBE FA UNA SETMANA QUE EN TOLO VA FER CIM A L’ANNAPURNA I TOTS SABEM COM VA ACABAR. NO ES VA PODER RESCATAR A EN TOLO. I TOTS SOFRIM LA SEVA PERDUA. UNS MES I ALTRES MANCO, PERO TOTS SOFRIM. ENTENC EL TEU MAL EL TEU SOFRIMENT I EL DE TOTHOM. PERO ARA VEIG UNA ALTRA DESGRACIA QUE ENS CAU DAMUNT I ES LA TEVA DECISIO DE DEIXAR AQUESTA PAGINA I COM AMIC TEU ET VULL RESCATAR DE LA TEVA SITUACIO.
    EN PRIMERA: EN TOLO NO HO HAGUES VOLGUT DE CAP DE LES MANERES.
    EN SEGONA: CAP DE NOSALTRES TAMPOC.
    ETC…
    ENTENC QUE VULGUIS ESTAR MES TEMPS EN LA TEVA FAMILIA, A L’ANONIMAT, PASSAR DESAPERCEBUT I ESTRA MES TRANQUIL. EPRO NO ABANDONIS AIXEQUET I CAMINA, BAIXA D’AQUESTA MUNTANYA QUE T’HA CAPTURAT, COM JO DIC “EL MON FA UNA VOLTA CADA DIA” I EL SOL PER ARA SEGUEIX SORTINT I EM DE DONAR GRACIES DE PODER SEGUIR DISFRUTANT D’AQUEST MON, DE LA NATURA, DEL DEPORT, DELS AMICS QUE ENS QUEDEN, DE LA FAMILIA I DE L’AIRE QUE RESPIRAM.
    DESCANSA, FET UN REPLENTAJAMENT SERCA AJUDA EN ELS TEUS AMICS PEL QUE SIGUI, COM ARA PUBLICAR COSES EN AQUEST BLOG. QUAN UNA EMPRESA CREIX MASSA EL DIRECTOR SERCA GENT DE CONFIANÇA PER DELEGAR FEINA. ES EL CAS DE GRAN CAMPIO. DELEGA FEINA.
    PERO NO OBLIDIS QUE TOT SEGUEIX “EL MON FA UNA VOLTA CADA DIA” I CAP DE NOSALTRES VOLEM QUE ET RENDESQUIS I MOLT MANCO EN TOLO.
    AIXEQUET, CAMINA, CORR, I SURT D’AQUESTA SITUACIO. TOTS SABEM QUE TENS CAP PER AGONTAR MOLT A LES CARRERES I AQUEST MATEIX CAP T’HA DE TREURE D’AQUESTA SITUACIO. JO ET PUC AJUDAR EN EL QUE FASI FALTA, PERO TU ETS EL QUE HAS DE BAIXAR D’AQUESTA MUNTANYA.
    UN AMIC QUE T’ESTIMA MOLT.

  7. amaranta ripoll
    mayo 4, 2010 a las 7:59 pm

    enyorarem en Tolo i t’enyorarem a tu al blog…..però cada un ha de decidir les passes que fa a la vida així que ànim i sort en la teva nova etapa.una abraçada sicera per tu i na Pau.

  8. pedro
    mayo 4, 2010 a las 8:14 pm

    hola toni,
    soy pedro, hace años te conocí en los croses, me parecistes una persona increíble y de una belleza interior para mí admirable. Igual que nuestro amigo tolo, que lo conocí cuando vino a nuestro club a practicar atletismo allá en el 90 y..
    La sensación fue la misma que contigo.
    Sois dos personas increíbles que estoy orgulloso de haber conocído. Una la llevaré en el corazón y la otra que eres tú, me gustaría verla en las carreras,en las noticias, en tus retos,etc… por desgrácia no puedo hacer todo lo que me había propuesto por mi hérnia pero el verte a tí y a otros compañeros me da una fuerza impresionante para seguir haciendo algo que me encanta hacer, correr.
    Por desgrácia no tenemos a nuestro amigo tolo pero creo que debes seguir predicando su ejemplo como su discípulo que así lo querría él.Piensa que Mallorca atletica y deportista necesita un referente y ese eres tú. salud para todos.

  9. guillem mascaro
    mayo 4, 2010 a las 8:37 pm

    toni ets un exemple a seguir!!
    pero anyoraré aquest blog!!
    es la primera pagina que mirava als dematins!!!!
    animsss!!!!

  10. toni oliver
    mayo 4, 2010 a las 9:23 pm

    Hola Toni. Gracias por tener todo este tiempo el blog en marcha, lo he estado mirando cada día, como el periódico, es lo que hago cada mañana antes de empezar a trabajar; realmete lo voy a echar de menos, espero que sea un paréntesis y las volvamos a tener en el futuro. Un abrazo

  11. mayo 4, 2010 a las 9:58 pm

    Toni, sempre respectaré el que facis, has estat una referència per a la majoria de nosaltres i si veus la segona entrada de quan vaig començar el meu blog entendras que et comprenc bastant.
    Però com tu dius, tanques les portes, lo que no vol dir que en un temps que tu determinis es tornin a obrir per tornar-nos a motivar a seguir i emocionar-nos amb els teus projectes i animar-nos a començar els nostros.
    Ànim Toni i una forta abraçada!!!

  12. corredoratipic
    mayo 4, 2010 a las 9:59 pm

    Hola Toni
    comprenc el teu estat d’ànim i la teva frustació però crec que hauries de reconsiderar la teva idea de tancar el blog. la pèrdua den Tolo ha estat un oop mplt dur. Des d’aquest blog tu has fet molt de bé , has animat a molta gent a fer esport, has ajudat a causes justes i a persones que necessitaven d’una empenta. Jo crec que lo que necessites és un descans però de cap manera deixis aquest manñific blog.

  13. Tià de Bunyola
    mayo 4, 2010 a las 10:14 pm

    Bon dia Estimat:
    Jo vaig tenir la sort de coneixe en tolito ja fa uns anys, i també juntament amb Pere March, Joan Adrover i Tico me varen ajudar per poder dur endavant la primera cursa de Muntanya de la Copa Balear a Bunyola; Sa veritat es que va esser una gran idea ja que nosaltres nomes hems dedicàvem a la bicicleta tot terreny i érem molts pocs del club que començàvem a coneixe aquest mon; I ara ja ou veus tenim dues curses dintre la Copa Balear. Aquest esport s’ho mareix, ja que el bon ambient i l’amistat que hem fet tots els participants es impressionat, grans campions del primer fins al darrer; torn a repetir del primer fins al darrer.

    Però també vaig tenir una altre gran sort, i va esser conèixer-te a tu a na pau i els teus amics; I sobre tot haver fet reso del nostre petit Club “Es pedal”, i sempre l’has respectat i estimat.

    Estic llegint el primer missatge i m’ha agradat, el segon i també, i aixi successivament i es que al final tots m’agraden i tenen sa seva raó.

    Jo el primer que feia el mati, era obrir la pagina de grancampio i veure las darreres noticies, era com una droga; Fèiem qualsevol petita cosa i no se com, tot seguit ja estava al teu blog. Darrerament sa meva dona feia el matex, ja era massa tard estava enganxada, i quan cridava a la seva amiga Nuri, aquesta ja estava informada. Estàvem tots enganxats.

    Com diu en Toni Coll en Tolito no hages compartit aquesta decisió, però si aixo ha de ser el millor per tu, endavant.

    Encara record el darrer sopar de despedide amb en Tolito a Binissalem, i es el millor record que tenc , de la seva persona, de la seva alegria, i sobre tot de la pasio que tenia per quest esport, quant gaudíem tos de les seves aventures. Jo me vui quedar amb aquell record i esborrar aviat els mals pensaments que me venen quant tot es fa silenci.

    Hem perdut un blog, però hem guanyat un gran amic,

  14. Dani
    mayo 4, 2010 a las 10:22 pm

    Toni, mañana hará 8 años que yo perdí a la persona más importante de mi vida. Recuerdo que durante el duelo me dijeron que tratara de no tomar decisiones importantes porque lo más probable es que fueran erróneas.
    Sabes que puedes contar conmigo para TODO lo que haga falta, te puedo ayudar a superar tu duelo, te puedo ayudar con la carga de trabajo que supone grancampeon, te podemos ayudar pero sólo si nos dejas ayudarte. Tú nos ayudas más de lo que crees.

    Sabíamos que esto podría ocurrir y te respetaremos pero escucha a las personas que te dicen que grancampeon les ayuda a encontrar motivación, a apreciar más el deporte, a ser mejores personas, a querer y amar a los suyos, a ver más allà de las fronteras…

    Aliento a todos que recordéis a Toni cómo y cuándo le conocisteis. Seguro que le gustará recordarlo.

    En mi caso fue en Estellencs, hará unos 5 años, verano, por la mañana habíamos hecho la travesia santiago casas, por la tarde había que hacer una prueba combinada: Nadar-Piragua-Nadar. Algo divertido y entre buenos amigos.
    Y llegó a la playa aquel chico tímido cargado de unas bandejas de comida para todos los desconocidos que allí estabamos. Vino animado por su monitora de natación, Nuria.
    Su cara era de asombro y admiración por vernos disfrutar compitiendo así como ver que Bernat había venido desde Esporlas corriendo por la montaña.
    Años después somos nosotros los sorprendidos y quienes le admiramos profundamente por todo lo que hace y consigue.

    Toni, haz un parón, tómate el tiempo que te haga falta, recupera tu fuerza, tu ilusión, tu confianza, tus ganas de vivir, acepta el cariño de los que te queremos y vuelve con los grandescampeones que has traido a tu alrededor.
    Yo me siento un privilegiado y muy orgulloso de poder ser tu amigo.

  15. CompañeroMdS
    mayo 4, 2010 a las 10:35 pm

    Toni – todo mi apoyo en estos momentos. Sé que no estás para egocentrismos en estos momentos, que la sensación de asfixia es enorme. Pero déjame decirte, con el corazón en la mano, que a mi personalmente me has enseñado mucho sin quererlo ni buscarlo. Te he “descubierto” este año, en Sables. No te conocía de antes. Y creo que todo lo que hablas de Tolo lo he visto reflejado en ti. La opción de cerrar o no el blog es tuya, y solo tuya. Pero piensa que probablemente esa sencillez y humildad que llevas dentro (y que estoy seguro de que compartías con Tolo) es precisamene lo que necesita hoy esta sociedad. Eres un ejemplo de discreción, humildad y cariño. No todo el mundo tiene ni tendrá el privilegio de compartir vivencias contigo. Si decides cerrar el blog tienes mi comprensión y mi apoyo, aunque me da pena que gente como tú (y seguro, que como Tolo) no esté más “expuesta” para que el resto podamos aprender a discernir entre lo que verdaderamente importa y lo que no, a apreciar los detalles, a disfrutar de la compañía de los que nos rodean y cada segundo de nuestra vida. Esa influencia es la que más necesitamos. La misma discreción que predicas es la que yo trato impregnar ahora a mi vida. Razón por la que no firmo con mi nombre ni incluyo mis datos reales. Digo lo que pienso, porque te lo has ganado. Un abrazo y ánimo.

  16. Pere Rullan
    mayo 4, 2010 a las 11:33 pm

    Toni, la decisió es teva, però com molts de companys diuen, jo em sento també amb l´obligació de donarte la meva opinió, encara que com a amics sempre respectarem les teves decisions, t´has de plantejar la decisió, sigui ara o quan sigui, per en tolo, per a totes les persones que has contagiat del teu maravillós esperit de sacrificació i de ganes de afrontar els reptes.
    Perquè no hi ha prova dura sinó ment dèbil, has de ser fort i amb temps pensar tots el beneficis, tots els seguidors que té aquesta página, inumerables seguidors, ens inculques una manera de veure la vida que desgraciadament no hi ha moltes persones que tenguin a n´aquest món.
    T´entenc que no tenguis forces, però més andavant segur que en tendrás, ho has de superar amic, és una prova més de la vida, que desgraciadament és molt més dura que cualsevol prova…

    Tu pots toni, si hi ha una persona que ho pot superar ets tu!

    Descansa, prente tot el temps del món, però tots esperarem cada dia obrint el blog que hagis penjat una aventura, un repte més!

    Una abraçada amic, em tens per el que vulguis.

  17. Fran
    mayo 5, 2010 a las 1:25 am

    Toni, podemos cerrar un blog pero no se cerraran nuestras mentes de grancampeon inculcadas por todos los que habeis contribuido a que las tengamos…nuestras vidas son mas grandes despues de conocernos todos,apoyarnos y crecer .Eternamente agradecido por hacernos la vida mas maravillosa de lo que es .Gracias a todos y hasta pronto Toni

  18. Joan Carles
    mayo 5, 2010 a las 6:56 am

    Estimat Toni.
    Abans de res el màxim respecte cap a la teva decisió. L’entenc perfectament. Només m’agradaria fer-te arribar dues reflexions per si les tens a bé considerar-les: 1. A l’hora de prendre decisions sempre és aconsellable fer-ho en fred. El pas del temps envers un aconteixament ens permet veure les coses en perspectiva i ens despulla d’emocions que tendeixen a trair l’enteniment sossegat. 2. Com diu en Toni Coll, segurament en Tolo és volgut que res canvies en aquest sentit.
    Sigui com sigui i facis el que facis estarà més que ben fet. Un amic.

  19. Rosa
    mayo 5, 2010 a las 8:11 am

    Toni, no ens deixis.. Per favor.

  20. Rafel Payeras
    mayo 5, 2010 a las 8:12 am

    Moltes gràcies Toni, aquest blog ha estat tot un plaer, poder gaudir 10 minutets al dia d’aquest espai de comunicació, i sobre tot, aconseguir donar una nova dimensió al nostre petit món.
    Ens tornarem a trobar, segur!
    I penso que en Tolo està i sempre estarà amb noltros, que vol dir!

  21. Jo també vull estar en el anonimat
    mayo 5, 2010 a las 8:18 am

    Què dir? Hi ha res mes a dir? No ho se……, estic confús…….
    Fa uns dies vares dir, a na aquest blog, “Aquesta Gran Família”, crec que te referies a tots noltros, els granscampions.
    Doncs be, jo me veig com el germà petit, vaig arribar, com no podia ser d’altre forma, per tu, per les 24HORES, vaig pensar “aquest tio no esta be, so ha de fer mira, i vaig a veure que putes fa!!
    I ja veus, vaig començar a correr una horeta al teu costat, ara estic fent ½ maratons, no m’ho pensava mai, i la propera serà un marató i desprès la PTST o que putes tota!! no ho dius tu “NO HI HA PROVA DURA, SINO MENT FEBLE” (pensa, pensa amb aquestes paraules)
    Com el germà petit que som, me he trobat una família destrossada, per la pèrdua de la nostra Mare, al qual no vaig coneixer,
    es com aquelles mares que moren en el part, i ara veig al meu Pare, patir, i això mos fa mal, no mos agrada, però com tots els bons Pares, sabràs trobar la porta per sortir d’aquest patiment.
    Toni descansa, recupera’t al costat del teus, na Pau, els teus Pares, els teus amics.

    Estam en tu!!!! Facis el que facis.

    Cuidat, d’acord?

  22. Carles ( Pollença )
    mayo 5, 2010 a las 8:33 am

    Es una llastima que deixis aquest punt de trobada de la granfamilia que som.
    Aquest reco sempre ha estat fantastic, podem llegir les aventures/vivencies ( vivencies !!! ) dels companys que han decidit dur un estil de vida com jo la pens.
    He llegit els comentaris i pens com la majoria…….el que facis sempre me pareixera be, pero es una llastima que deixis aquest lloc tan guapo.
    Toni, reb una abraçada i cuida’t.

  23. mayo 5, 2010 a las 8:52 am

    Hola Toni, espero que sea un hasta luego y no un adiós. Como comenta la gente que te te quiere, tómate un tiempo, deja que la herida cicatrice, que te quieran los tuyos, que te mimen, pero con este blog ayudas al gente, nos infundes coraje, para enfrentarte como lo haces tu a esos retos imposibles, no transmites humildad y sencillez, al igual que lo hacia Tolo, cada entrada en el blog, cada aventura que contabas reflejabas estos valores que ya siempre irán asociados a Tolo y a ti.

    Dani…yo conocí a Toni la tarde del record, aunque había oído hablar de él antes, de esto hace poco más de 5 meses pero me siento como si fuera un amigo de toda la vida, lo que en un principio era controlar el tiempo de paso por km durante 2 horas, al final fueron más de 7 hasta las 2 de la mañana y al día siguiente otras tantas…me había atrapado con su esfuerzo…allí había gente conocida y muy quería, Tolo, Xisco Bonnin, Esther Vidal, Jose Manuel, y me pregunte quien podía haber reunido a tanta gente buena…y no fue otro que Toni. A partir de esos días me enganche a Grancampeon, conocí a Dani, a Roman y Carmen, a Toni Payeras….y nació mi blog.
    Mi vida pegó un pequeño giro, carreras populares, carreras de montaña y por reflejarme en las aventuras que Toni contaba aquí me dije…yo también, y me fui al marathon de Sahara. Toni ha sido la persona que hizo saltar la chispa dentro de mi para verme capaz de hacer muchas cosas que yo sólo soñaba con ellas.

    Toni..hasta luego.

  24. fbf
    mayo 5, 2010 a las 9:13 am

    Toni. Te mereixes una bona temporada de descans, lluny de tot aquest enrenou i lluny d’aquesta responsabilitat que representa esser un referent com ets perque t’ho has guanyat sense voler-ho, i com també ho era en Tolo.
    Cèntrat amb tu mateix, i amb els teus, i deixa que sigui el temps, qui el que faci la feina, i tant de bo, te torni les ganes de continuar essent el nostre referent.
    Segur que a en Tolo, li farà ganes, desde allà on estigui, saber de les teves i les nostres aventures, a traves d’aquesta fantastica pagina que has aconseguit.

  25. Margalida
    mayo 5, 2010 a las 9:27 am

    Una abraçada molt forta i esper que prest tornis a tenir ganes de compartir la teva vida amb els que te seguim en devoció i que has estat un dels fars que ens han enlluernat per tirar endavant. Quan va morir el meu pare l’any passat, llegir-te va esser una terapia per mi i venir a la teva conferencia de Felanitx, em va donar le força per tenir ganes de titar endavant i adonarme que hi havia tantes coses per fer ara que tenim salut que no es podia desaprofitar el moment de fer esport, d’entrenar per poc temps que tingues, de posarme un dorsal i d’adonarme que aixo que tu fas dona energia als altres. Una abráçada molt grossa per tu i Na Pau i esper que prest tornis a recobrar l’il.lusio.

  26. simon
    mayo 5, 2010 a las 9:36 am

    SIEMPRE ESTAREMOS CONTIGO Y TE QUERREMOS TONI.GRACIAS POR ESTOS DOS MARAVILLOSOS AÑOS..AHORA TE TOCA PENSAR EN TI,TE LO MERECES,,

  27. miquel
    mayo 5, 2010 a las 9:37 am

    jo primer de tot voldrie donar es condol i una forta abraçada a tota sa famili de gran campio. cada dia lo primer que faig cuant pos s´ordinador en marxa es mirar sa teva web, m´agrada …m´encanta perque es teus valors, lo que tu defenses,lo
    que tu vols pel mon es lo que hauria de tenir sa gran majoria de sa gent que circula pel mon i no tot lo que aquesta societat ha
    creat , egoisme, soberbia, hipocresia,…. Tu sempre desde se teva
    modestia te has pensat que ets un llumet d oli dins la mar pero realment ets sa llum que il.lumina es cami.

  28. Susanna
    mayo 5, 2010 a las 10:08 am

    M’he enganxat a la teva pàgina massa tard, encara que de tu sabia noves per en Tòfol. Per una vivència personal, l’any passat vaig comprovar de molt aprop els beneficis “terapèutics” d’allò que s’anomenen xarxes socials, tant pel mlalt directament com per tot el seu entorn. Ara ho estic tornant a sentir.
    Molts d’ànims per seguir endavant i una forta abraçada a tu i a tota la família d’en Tolo i els seus amics. A la lluita sempre!

  29. Josep
    mayo 5, 2010 a las 10:19 am

    Ànim, no t’aturis, el seu esperit t’espera per tots els camins que vau recórrer junts… granscampions

  30. toni marti
    mayo 5, 2010 a las 10:24 am

    Hola Toni,

    Tu anònim, impossible!!!, ets un GRANCAMPIO amb majuscules, has donat la passa envdevant que ja no te marxa enrera, no pots evitar ser un referent per a molta gent entre els que jo hi estic inclòs. Pensa reptes que per tu son relativament asequibles, per la resta son gairebé impossibles. Respetant la teva decisió, t’anim a que segueixis endavant ja que sens dubte encara et queda molt de camí per recorrer. Tots estirem al teu costat i enque en aquests moments tot pareixi ser costa amunt sense fi, t’assegur que trobarás la motivació per acconseguir nous reptes, això forma part de la teva vida i crec que els que estan al teu costat així ho entenen.

    Una aferrada molt grossa amic Toni!! ANIMS I FORÇA!!

    TONI MARTI

  31. Diana
    mayo 5, 2010 a las 11:06 am

    Hola Toni,
    no os conozco de nada pero he seguido por los medios toda la aventura de Tolo. Gente que amáis tanto la naturaleza y que inculcáis eso a vuestros niños tenéis un gran mérito. Por tu amigo Tolo y por el resto de gente que te quiere, sigue con tu blog y date tiempo para aprender a vivir con estas cosas. Seguro que a tu gran amigo le gustará saber que sigues adelante con esto como siempre. Un abrazo y mucha fuerza para todos.
    Diana.

  32. virginia venegas
    mayo 5, 2010 a las 11:10 am

    Hola tio Toni.
    Aunque yo soy todavía muy pequeñito y no se hablar, me encanta verte y una forma de seguirte es mirando este blog. mi mama y mi papa me van contando todo lo que haces y ahora, que seré un poco más grande, te acompañaremos a algunas carreras, pero no me gusta verte trite, aunque lo entendemos.
    Yo todavía no tengo amigos, pero me encantaría tener amigos como tú, volcados al máximo, con tanta ilusión y tanta energia. Ahora es un momento difícil, necesitas unas vacaciones para desconectar y cargarte de energía…. pero no abandones definitivamente este proyecto, tú eres uno de los fundadores y estoy seguro que a Tolo no le gustaría saber que has abandonado. Tú nunca lo has hecho, piensatelo.
    Si quieres desconectar durante una temporada, puedes venir conmigo, yo tengo que aprender a nadar, a hablar, a gatear, a comer…., y mis padres estarán encantados de que les eches una mano, pero no tires la toalla, sabemos que has pasado por momentos muy difíciles y siempre has remontado.
    te quiero mucho tio Toni, eres el más grande
    Albert

  33. Anne
    mayo 5, 2010 a las 11:12 am

    …me varen enviar teu blog per mirar unes fotos de la cursa de Tossals Verds d’aquest any…desde aquell dia; puc dir que me enganxat al teu blog…
    Fins fa poc anava a entrenar per mantenir-me en forma, gaudir de bona salut i benestar, pero ara entreno amb mes motivacio…gracies a una frase que vaig llegir (“no hay cuerpo débil si no mente débil”) -no se si et sona de res on l’hagi poguda llegir-? Sempre que estic entrenant me la repeteixo; ja que no tenc la sort de poder entrenar amb gent tant ficada dins aquest mon vostre!!i ho he de fer la major part dels dies sola.
    Quan he llegit que vols tancar teu blog…m’ha fet pena…perque era la meva porta de motivacio per esser forta als entrenaments…pero en part tu ets el que has de decidir i ho hem de respectar…pero veig que molta gent et segueix i ets un referent per ells com ho seguira essent en Tolo.

    ANIMS i esper que ho pensis be aixo de tancar el blog i el que decideixes ho respectare.

  34. Juanjo Mayans
    mayo 5, 2010 a las 11:43 am

    Yo también te entiendo perfectamante…. Y lo respeto.
    Eso sí, con um poco más de tristeza, si cabe, por como se han ido sucediendo todos los acontecimientos.
    Desde mi egoísmo te diría que no nos puedes dejar sin estar al corriente de TODO para nosotros, como es nuestro deporte favorito, pero insisto, es muy comprensible…
    Se que eres un luchador nato, y volverás para seguir con este reto: vivir disfrutando de este mundo. Te queremos Toni.

  35. lorenzo hernandez
    mayo 5, 2010 a las 2:59 pm

    Hola Toni, en Tolo nos ha deixat i no te volta enderra. També entenc el teu desanim, però pens que la vida seguiex per tots i que tu es un referent per tots noltros i el teu blog una necessitat diaria.
    jo vaig coneixer a en Tolo l´any 1987, cuand encara no es dedicava a correr i he seguit tota la seva carrera esportiva desde els inicis amb el taekwondo que feiem junts fins ara amb la cima el Anarpurna. Sempre a estat un meravellos amic i company per tothom. I amb aixó tu te pareixes molt a ell.
    Pens que tal vegada una aturada te aniria be , però no mai definitiva. Tu i el teu blog també nos feis falta. Hem perdut en Tolo , no te volem perdre a tu.
    Una abraçada per tu i na Pau.

  36. Jandro
    mayo 5, 2010 a las 3:46 pm

    A partir de la triste noticia de Tolo, no entendía porqué me había afectado tanto. Si yo sólo le conocía de verlo y haber hablado con él dos veces. No podía entenderlo…, no dejaba de pensar en lo que había sucedido, en el cómo, en su familia, en sus grandes amigos, las noticias en la prensa… hasta ayer por la noche. Ayer, al ver tu escrito, ese vacío se acentuó más, y al fin entendí porqué sigo tan afectado y triste. A Tolo Calafat lo conocía mucho mejor de lo que pensaba, gracias a Grancampeón, sin darme cuenta, y porque cada día a través del blog nos contabas como iban sus ascensiones, logros, situaciones, sus comentarios, vivencias, de tal manera que lo convertiste en toda una referencia para aficionados al deporte, que ni tan siquiera podemos presumir de haber sido amigos suyo.
    Por último, también me gustaría que Tú, al igual que los hijos de Tolo, leyeras este blog en un futuro, más sereno y sosegado, para que te dés cuenta de lo que has conseguido mediante tus publicaciones.
    ¡Gracias por tu blog! ¡Gracias por animarnos y empujarnos a hacer cosas de las que no nos creíamos capaces! ¡Gracias por presentarnos a Tolo Calafat! ¡No os olvidaremos a ninguno de los dos! ¡Gràcies Amic!

  37. fermin
    mayo 5, 2010 a las 5:37 pm

    ánimo campeon hay que seguir para adelante a él seguro que le hubiese gustado más aun verte feliz y sonreir.

  38. Biel Varet
    mayo 5, 2010 a las 9:09 pm

    Hola Toni.
    Fa anys vaig perdre una filla. Un tio meu, des de la seva saviesa de vell, em va dir que sempre la recordaria però el dolor em desapareixaria. Va tenir raó.
    Jo sols vull dir-te que el més important és viure el moment que ens toca.
    Ara ens toca així i així ho hem de fer.
    Vendran temps millors i agafarem altres decissions.
    De totes maneres tots els que, d’una manera o altra, esteim units, seguirem mantenint i cuidant, més que mai, aquests llaços.
    Salut i força!

  39. Jordi
    mayo 5, 2010 a las 9:15 pm

    Res a dir més que gràcies.
    Gràcies per animar-mos a tots a creure en un mateix a creure en les nostres possibilitats i a creure que els reptes són possibles. Qui m’ho anava a dir, ara fa un any que et vaig conèixer a través del blog, ja he fet mitges maratons duatlons, fins i tot el meu primer triatló olimpic i ja estic apuntat a un mitg ironman. Es cert i ja molts abans que jo han dit. Perdem un referent però evidentment tots ho entenem i respectam. Només et puc dir que ànims, esper que tots els nostres missatges et serveixin per afrontar i superar aquests moments de tristor i profund dolor.
    Gracies per tot una forta abraçada

  40. miquel
    mayo 5, 2010 a las 9:24 pm

    Toniet ja t’ ho vaig dir, i veient els comentaris com ara el del Biel Varet un es queda sense paraules….com veus la penya anyorarà aquest blog, i SI tu també ets un referent i volem que ho siguis… això no es decisió teva….es decisió nostra, dels teus amics desl teus companys de la teva Gran familia campionera….la qual co mestàs veient respectam la teva decisió… però que també ens alegrarem del retorn de grancampió que com ja te vaig dir es un FAR, un punt geodesic, un referent, i una gran enciclopedia….UNA AFERRADA per na Pau i per tu AMIC.

  41. Jo també vull estar en el anonimat
    mayo 5, 2010 a las 9:49 pm

    desprès de deixar el meu comentari i de veure tot el remat de cites que t’han deixat, he pensat, sí de tant en tant ho faig, i te he de dir que abans de deixar-mos hem de pasar comptes.
    Vaig votar la canço de la UTST, tinc un premi.
    vaig anar a fer la serra neta, tinc un premí.
    amic, hem de pasar comptes, ja ho saps…. no me pots deixar així. jajajajajja esper que estiguis riguent, malgrat sigui domes una “mueca”,
    duc tot lo dia pensat com podia fer-te riure…. mira que m’ha sortit. ho he aconseguit?
    anims amic.

  42. Alejandra
    mayo 5, 2010 a las 10:36 pm

    Hola, no nos conocemos. Acabo de leerte y no he podido contener las lágrimas. No te conozco, no conocía a Tolo, …y no tengo nada que ver con el deporte de alta montaña,…pero sí con vida. Me he quedado frustrada, enfadada, dolida, emocionada, preocupada, pensativa, reflexiva, contrariada, ..con lo ocurrido a Tolo, tanto o más que si le hubiera ocurrido a un hermano. No lo digo por escribir mejor o parecer que lo haga porque tampoco tengo mucho que ver con la escritura, los blogs o las “guerras” dialécticas. Lo digo porque a decir verdad estoy obsesionada con la historia de Tolo y con lo que fue o pudo haber sido. Pienso en su familia, a quien tampoco conocía y me lleno de lástima y de ganas de enviarles compasión y amor desde la lejanía. No he hecho más que leer cada día todo lo relacianado con lo ocurrido tratando de buscar una explicación, incluso tratando de leer algo que imposible ya pudiera ser esperanzador…a estas alturas!…
    La vida no es justa y mucho me temo que esta vez la montaña tampoco lo ha sido. Si es verdad lo que cuentan de Tolo, que con esa cara no puede ser de otro modo, estoy segura de que a Tolo le gustaría que siguieras con este blog, al menos a mi, en su lugar, me gustaría. Llorarle no es malo y ayudará a curar el dolor, para pasar a recordarle con una gran sonrisa, claro que para eso tendrá que pasar tiempo.
    También desde la lejanía te mando un abrazo y te animo a que sigas con este blog, alimentando su espacio y engordando las ansias de información y conocimiento de otros. Si no lo puedes hacer como siempre hazlo como si fuera tu terapia.
    Perdóname si me he metido donde no me llaman y te deseo a ti y todos los cercanos a Tolo que el dolor sea llevadero. Os recuerdo cada día.

    Alejandra

  43. Joan Carles
    mayo 6, 2010 a las 7:12 am

    Bon dia Toniet. Com pots comprovar el moviment que has creat és molt gran. Tu saps molt bé que la vida és un camí, un viatge, un viatge cap a Ítaca. No sabem a on és ni si hi arribarem, però el que sí sabem és que hem d’anar fent camí perquè quan ens anem per sempre més ens hi quedem el més a prop possible. És molt difícil trobar el camí i inclús quan creus haver-ho trobat és fàcil tornar-se a perdre. Encara que tota aquesta “paraularia” pugui semblar una “cursilada”, els missatges que t’han escrit et diuen que els hi has aportat aquesta llumeta que, ni que sigui tènuement, els ha ajudat a buscar el camí. Pot semblar una exageració però no ho és. Moltes vegades no calen grans heroïcitats per engrescar voluntats. Moltes vegades són suficients petits gests plens de generositat i despullats de vanitats. Aquests gests desprenen la llum que alguns saben veure.

    Molta gent enyorarà aquesta llum. Però sé que tard o prest, quan tu trobis, la tornaràs aportar. Ets així i no ho pots evitar. Si te puc fer un suggeriment aquest seria que quan tornis ho facis amb un GRANCAMPEON renovat i renombrat com a GRANCALAFAT.

    Una aferrada i molts d’ànims Toniet.

  44. mayo 6, 2010 a las 5:09 pm

    Toni, deixa la foto d’en Tolo i descansa una temporada però torna, per favor. Ell ho voldria

  45. Àngels
    mayo 7, 2010 a las 8:16 am

    Duc hores intentant escriure, i no puc! …ho intent, esborre … i no puc!..sembla que no puga acomiadar-me de GRANCAMPIO..i segueix emocionant-me!…
    ha estat aquest blog un referent humà, solidari, esportiu, i sobretot d’amistat!
    …quantes vegades li he dit a en Josemi.. gràcies a tú, he conegut un grup increíble, ..encara me’n record, quan em va dir de l’existència d’aquest blog i reconec que des del principi mai m’havia engantxat tant..ni la millor sèrie de tv! je,je
    Com a molts de vosaltres, ja era una rutina mirar cada dia GRANCAMPIÓ, a veure que ha penjat avui.. que si les fotos de la mitja,… la marató de Valencia, Sevilla, Berlin, ..la crónica dels Sables, els comentaris,…..les disfresses del soparet de Nadal, la porcella del grancampió, ..les jornades en el Duets, ..el record guiness, Alcoi..i seguiría i seguiría… .i finalment l’ expedició d’en Tolo a l’Anapurna … provocant-nos …nirvis, emoció, rialles ..i finalment llàgrimes. ..i segueix emocionant-me!!.
    …I segueix emocionant-me mirant les fotos recopilades de tots els events, gràcies a tu i a la teva reportera..na Pau, ..no ténen preu..!!.. donçs és un reflexe dels bons moments que hem compartit……mil gràcies!
    La setmana que ve me’n vaig a Formentera, a fer sa mitja… será la primera cursa que faré que en Tolo no hi será, però sé cert que el tindré present, …m’ emocione!..tampoc hi haurà crónica en GRANCAMPIÓ, però segur que estareu present…segur!!!
    Entenc perfectament la teva decisió, i la respecte, només dir-te que mil gràcies per tot, per tot el que he pogut vivenciar en tots vosaltres, i que encara que GRANCAMPIO tanqui les portes, trobarem en el temps una clau mestra per poder-la obrir…!!
    ….per mi sempre será viu, vos ho puc asegurar i vos dic de tot cor.!!.
    Una aferrada molt forta

  46. mayo 7, 2010 a las 3:59 pm

    Hola Toni! Hola GRANCAMPEONES!
    Hace varios días que no entraba en tú / nuestra (como muy bien tú mismo dices) página para desconectarme un poco de tanta emoción de los últimos días. He llorado mucho, mucho y si soy sincero a Tolo sólo le conocía por la ascensión al Everest de los años 2005 y 2006 donde la prensa se hizo eco de la expedición ‘Mallorca a dalt de tot’. A él no le gustaba ser protagonista y, ya ves, para mí estuvo muchos años en el anonimato.
    A ti te conocí hace apenas un mes por prensa y personalmente en la cena de voluntarios de la UTST 2010 (hoy hace tres semanas) y acababas de llegar de la Maratón des Sables y, ya ves, para mí también estuviste muchos años en el anonimato. Un detalle tuyo fue sentarte con unas personas en la mesa las cuales posiblemente eran las que menos conocías de todos los comensales, te aseguro que descubrí el porque de la afinidad que había entre todos los allí presentes.
    Unas palabras que leí en la web de la UTST me animaron a apuntarme como voluntario, intuí una sensación de grupo agradable y no me equivoqué. De allí conocí tu web y continuamente la he visitado y he descubierto a una gente encantadora llena de amistad, deportividad y rebosante de amor. Hoy en día es difícil encontrar algún lugar así aunque simplemente sea virtual.
    Hoy tras varios días de ‘respiro’, al entrar de nuevo en GRANCAMPEON y leer el titular de la última entrada de esta web, he llorado de nuevo. Y he llorado con muchos de los comentarios que tod@s han escrito. Existe un respeto enorme hacia tu decisión de dejarlo y una enorme tristeza que se podría ver superada si, como bien ha indicado alguna persona, delegases la responsabilidad a alguna persona de tu entorno que seguro habrá dispuesto a continuar. No hay que exigir que le dedique tanto tiempo como Pau y tú le habéis dedicado pero lo justo para que la llama no se apague. Sin lugar a dudas que necesitas desconectar un tiempo pero cada uno de nosotros tenemos una pequeña historia que nos ha unido en este lugar y sería triste que se perdiese esta filosofía de vida que deseamos.
    De cualquier modo GRACIAS por todo, eres una grandísima persona y has conseguido crear una gran familia de grandes personas.
    Un abrazo a tod@s.

  47. mayo 7, 2010 a las 4:03 pm

    Mientras redactaba el comentario anterior he pensado con un fragmento de la película ‘Forrest Gump’ creo que allí está la respuesta.
    Si alguien no desea ver la película completa este fragmento es el que Forrest Gump se calza las zapatillas y hecha a correr (minuto aproximado de la película: 106′) dura unos ocho o nueve minutos. Os lo recomiendo a tod@s.

  48. queli
    mayo 7, 2010 a las 7:46 pm

    Si mai el teu cor
    es torna sec i aspre
    recorda que,
    omplint-lo d’esperanÇa
    hi pots fer brotar una flor.

  49. Puig Romaní
    mayo 8, 2010 a las 12:34 am

    He preparat un powerpoint per a la família i amics d’en Tolo amb imatges seues. M’agaradaria fer-lo arribar a algú d’aquest grup.
    Us agraïria em facilteu alguna adreça de correu per enviar-ho.
    Una abraçada.

  50. danii najera grancampeón
    mayo 8, 2010 a las 7:52 am

    Hola toniet. Soy dani, dani nájera, dani nájera collado y, desde hace dos años Dani Grancampeón, con permiso de mis papis, claro. No me jodas que voy a tener que volver a ir a Registro Civil a que me devuelvan los apellidos, cojones, que alomejor ya se los han dado a otro…!!!
    Te has acogido al derecho de hacer lo que te apetece y de alguna manera me alegro, pues creo que tu colchón te echa de menos, aunque no me extrañaría que fuera de clavos, como ocurrencia para preparar alguna ultra de esas extremas que preparas…
    En fin, sólo prentendo arrancarte una media sonrisa y decirte que “Grancampeón” ya no se cerrará nunca, no hay vuelta atrás para Grancampeón, siempre permancecerá entre nosotros, al igual que el Grantolito! A quién tuve la suerte de conocer gracias a tí y a Pau, como no. Sólo crucé un par de saludos y cuatro frases con tolito, suficientes para entender todo lo que se ha escrito de su persona, lo suficiente para acercarme hasta la iglesia, pues sentí que tenía que estar allí.
    Cuentan los budistas, que el cuerpo físico es sólo un vehículo en el que viaja el alma y que ésta, cuando abandona el cuerpo pasa a un estado superior… Yo ni soy budista y a estas alturas de mi vida ni sé muy bien lo que soy, pero ahora mismo estoy convencido de que tu gran amigo tolito, nuestro grancampeón, sobrevuela como un voltor negre las cimas del mundo.
    Yo soy tauro, como tú, caparrut, caparrut, caparrut…, pero ahora hay que hacer caso a lo que diría el fundador de Grancampeón, “Joan reventat d’amazonas”: seny…, toni, seny… y entre todos aportaremos nuestro granito de arena para que GranCampeón sea ese 15 ochomil en el que nuestro gran amigo Tolito nos espera, y al que todos podamos hacer cima y sea el punto de encuentro de esta gran familia de grandes campeones, grandes personas que has conseguido unir.
    Un abrazo amigo, y a ver si te veo por la piscina, macho, que no hay manera…

  51. Albert Gine Cid
    mayo 8, 2010 a las 9:34 am

    Hola Toni:
    M’impresiones, he seguit el blog “grancampio” desde que he tornat de Sables, la primera noticia es realment dolenta, la perdua d’un amic, perdua irreparable.
    Jo et dic una cosa, totes les desicions son dures, igual que l’ultima que has pres ( blog ) però Tolo, la seva familia i amics estan orgullosos de tu i de les teves desicions.
    Busca´t motivacions poc a poc i després d’aconseguir-les mira el cel i digues:
    – VA PER TU TOLO !!11!
    Molts d’anims amic i una abraçada fortissima, se que es dur, però com ell voldria, a lluitar per tirar endavant i MALLORCA DALT DE TOT.

  52. Joan
    mayo 8, 2010 a las 11:43 am

    Ha estat molt fort perdra en Tolo, ara no podem perdra Grancampió, ell segur que no ho voldria. Descansa, desconecta i torna, entre tots t’ajudarem.
    Ànims Toniet

  53. Tomeu Payeras
    mayo 8, 2010 a las 11:18 pm

    Toniet…Toniet…. Mai havia escrit aquí perque no em sentia “a l’alçada” d’aquest grup de campions de l’amistat -i de l’esport, és clar-. La veritat és que tenc tantes coses que dir-te que no crec que pugui dirles totes. Saps de sobra la meva admiració per tu i l’inmens ORGULL que representa per a mi poder dir a tothom que en Toni Contestí és el meu AMIC.
    També saps que després del teu increible esforç i la meravellosa fita aconseguida amb les 24h en cinta (aquells dies vaig conéixer en Tolo) jo em vaig enfonsar i tu, només tu i el teu GRAN cor em varen poder consolar. No oblidaré mai aquella entrada al blog a on explicaves a tothom el que em passava i demanaves que t’ajudassin a aixecar la moral d’un amic, amb unes paraules que es veien tretes del fons del teu cor.
    No oblidaré que em deies “vull contar amb tu quan faci un altre repte”.
    Idò ha arribat l’hora amic meu: comptes amb mi per aquest repte que ara tens. El repte de tirar endavant, el repte de ser fort, el repte de no carregar-ho tot a la teva esquena, el repte d’anar passant cada dia i de fer que aquestes llàgrimes de ràbia, d’impotència i de pena es tornin en un somriure de bons records, d’il.lusió, d’esperança per que la vida segueix i perque en Tolo, des del cim del món està gaudint de que tu tornes a ser el Toni de sempre.
    En Jaume, el meu fill, aquell nin que es vestia com tu, entrenava a l’hora que tu, es va passar aquell 19 de desembre al teu costat i que et te com un exemple de força, de humiltat i, per damunt de tot, de gran persona, va esclatar a plorar quan va sebre lo malament que ho estàs passant i saps que va dir? “en Toni ho aconseguirà, segur, ell pot aconseguir-ho” i ho deia perque creu de cap a peus en una frase que està escrita a la samarreta que li regalares i que és un tresor per ell “no hi ha prova dura sino ment feble”
    Hi ha, però, una cosa que no pots aconseguir: ETS un referent, i no només com a esportista -que ho ets, tio, ho ets- sino com a PERSONA, així que sempre tendràs la nostra estimació, el nostre respecte, el nostre suport i la nostra amistat incondicional i sincera.
    Em vull despedir amb tres paraules amb les que sempre acabes els emails que m’escrius, que jo no feia servir i que, gràcies a tu, puc dir de veritat: UNA ABRAÇADA AMIC

  54. Juan Antonio
    mayo 9, 2010 a las 6:46 pm

    Toni, eres un GRANCAMPEÓN como deportista, pero como persona eres muchisimo más GRANDE. Te he seguido desde la 1/2 de Calvia del 2008 y realmente creo que eres una persona maravillosa y como te dije en mi primer comentario rodeado de “molt bona gent”.
    Ojalá la pausa sea breve, yo por mi parte iré mirando esta página como hacía avitualmente porque eres una referencia a seguir, eres un CRACK que das fuerza a mucha gente (yo me incluyo) para realizar nuestros propìos retos personales…
    Con tus palabras colgadas en este monitor has logrado trasmitir una de las cosas más bonitas que se puede lograr: SENTIMIENTOS.
    Fuerza Toni, desde el cielo un nuevo Ángel te apoyara en todas tus decisiones.
    para mi siempre serás MARATONI EL GRANCAMPEÓN

  55. Javier
    mayo 9, 2010 a las 8:26 pm

    Respeto profundamente tu decisión, Toni. Aunque la verdad es que echaré mucho en falta las noticias del blog. Se había convertido en un punto de encuentro para los corredores de montaña, ultrafondistas y deportistas en general de Mallorca. Espero que solo sea un paron temporal. Siento muchísimo la muerte de Tolo. Como muchos, seguí todo el proyecto a través de tu blog. Como muchos también me quedé hasta tarde esperando noticias. Siempre estará con nosotros.

  56. Una persona que t'admira
    mayo 10, 2010 a las 7:52 am

    He intentat escriure molt de dies un comentari i m’és casi impossible dir en paraule el que sent i pens….però vos dic que en Toni és el nostre Grancampió, un campió que com a totes les persones necessite descansar i desconnectar de tan en tan per carregar forçes, la tristor angoixa l’ànima, omple el cor d’amargura i buida el cos d’energía. Hem de respectar aquest descansans i esperar amb impaciència que torni a seguir amb GranCampió !!! T’estimam molt Toni.

  57. miquel
    mayo 10, 2010 a las 9:42 pm

    GO FORREST GO !!!- Alejandra gracias por tus palabras, ya que aunque desde la distancia, has captado la esencia de estos dos seres estupendos que son i serán por siempre , pues eso, personajes irrepetibles y encantadores.-
    Contestí venga rei, show must go on ! aqui hem d’ anar endavant… amb ell i per ell….. estic orgullós de tota qaquesta gent que t’ estima que som la tva Gran familia…som uns sortats…i si m’ho permeteu uns ” triats” per la sort que tenim de comptar uns amb els altres….

  58. Xavier Bush Amengual
    mayo 11, 2010 a las 7:10 pm

    Liverpool FC, aquest és l’equip de futbol amb la millor afició. I per què? Idò perquè l’afició sempre canta “You’ll never walk alone” als seus esportistes. Idò jo te dic lo mateix Toni, You’ll never walk alone. Com tu has dit, aquest bloc ha servit a molta gent, i ara te toca a tu disfrutar-lo, és a dir, aquí escriure’m fins que el reprenguis tu.

    Un beso desde Barcelona de part de na Maria Rosa i meva.

    PS: no t’he escrit abans perquè mumare no m’ho va dir fins ahir perquè he estat enfeinat.

  59. Roman Morell
    mayo 11, 2010 a las 8:45 pm

    Puig Romani, si no te han contestat, me la pots fer arribar a jo i li donare a Toni, gracies per sa teva feina.
    morellroman@hotmail.com

  60. Uxia
    mayo 11, 2010 a las 9:28 pm

    Al leer el comentario de Alejandra me sentí totalmente identificada, no conozco a Tolo, ni a su familia, ni a nadie que haga alpinismo, pero no sé muy bien por qué esta historia de Tolo me atrapó, llegó hasta la obsesión, leo, leo, intento entender y supongo que no tiene explicación.
    Se me murió mi padre hace ahora 6 meses de manera totalmente imprevista y no me queda más remedio que seguir adelante, no me queda otra opción!!! Además a él le gustaría que yo esté bien, y seguro que a Tolo le encantaría que tú siguieses siendo su voz, siguieses luchando por “tu” “vuestros” sueños!!! Por lo poco que puedo saber sobre alpinismo, deporte… eso es un sueño, y por los muchos comentarios que llevo leído en este blog, supone un lugar de encuentro para gente que “sueña”, así que descansa, pero intenta retomarlo en algún momento, por tí, por Tolo y por “vuestros soñadores”

  61. Biel Varet
    mayo 11, 2010 a las 10:25 pm

    Hola a tothom:
    sols dues coses que han sortit darrerament…
    Una és que som uns sortats o/i uns triats…
    … i dues que, mentres en Toni descansi (el temps que faci falta) serem noltros qui anirem escrivint i omplint de paraules aquest blog i altres.

    Per començar ens veurem i reviurem diumenge a Pollença.
    Salut i força.

  62. Una persona que t'admira
    mayo 12, 2010 a las 10:38 am

    A mi també me sembla una excel·lent idea, tots junts farem que, mentres en Toni descansa, aquest blog seguesqui viu, sino tan ple d’esdeveniments,si més ple de sentiments.
    TOTS JUNTS HO PODEM ACONSEGUIR !!!!!

  63. Carles ( Pollença )
    mayo 17, 2010 a las 10:30 am

    Bon dia a tots,

    Toni, els pollencis esteim tots ben contents de que vinguessis ahir a correr per la nostra muntanya…..
    Una abraçada

  64. Josep Ma. Natta
    mayo 20, 2010 a las 1:41 pm

    Son moments molt durs per a tots. Els companys que correm desde el DUET sempre et tenim present. Força grancampeon ….

  65. Josep Ma. Natta
    mayo 20, 2010 a las 3:52 pm

    “CORRER SIN COMPETIR” es una de les millors frases que he sentit. Força Toni !!!

  66. miquel
    mayo 20, 2010 a las 9:43 pm

    Hola CArles veig que en Toniet nostro va venir per les vostres terres de la pollença …estic content….endavant Toni….anims…

    per a la resta de companys…segiu escrrvint a n’ aqeuesta página..qeu no decaiga !! ahí estamos cagondena ….

  67. kiko
    mayo 21, 2010 a las 2:09 pm

    bones a TOTS, ara tinc dues feines diaries

    1.- corre
    2.- veure aquest blog

    Amunt Amic.
    Una aferrada Gran Amic.

  68. manuel rullan estarelles
    mayo 21, 2010 a las 4:30 pm

    recorda una cosa, al final, l’important no es quants de diners arribis a atresorar, ni quant de poder arribis a ostentar,… l’important de veritat es la quantitat d’ulls que brillen al teu voltant degut a la teva presència, aixi que endevant , pren-te un temps però no o deixis, segueix!

  69. queli
    mayo 22, 2010 a las 5:09 pm

    Com cada dia, engeg l’ordinador. . .grancampio.com-buscar con google-
    -“quizas quiso decir -cursivas- SI!!!
    avui 68 comentaris. . . El blog encara és viu.
    Besades.

  70. anonimo
    mayo 23, 2010 a las 10:02 am

    Mando mucho Animo y mucho carino para todos los amigos, familiares de Tolo Calafat.para Marga y los hijos de Tolo Calafat un especial recuerdo; y aunque sea facil decirlo pensar en positivo. Un abrazo fuerte desde Madrid

  71. toni coll
    mayo 24, 2010 a las 1:46 pm

    comentari 70, al 100 li toca premi, i al 200, i al 300, i al 1000. Vamos que esto no hay quien lo pare. Cada dia visit la pàgina per veure si s’han penjat fotografies, o classificacions o… i així seguiré sempre, sempre, sempre….Esper que de qui a poc en toni es doni compte, que aquella web que va surgir de la idea d’un grapat d’amics, poc a poc es va convertí en algo molt gran que fins i tot gent de fora de l’illa visitaba, inclus de fora d’espanya (internet és així). Toni encara que només siguin fotos, ostia, quan les guardes al ordinador, passa-les al blog. Com diu la canço d’eurovision “algo pequeñito” una llepada de mel. Vamos vamos vamos vamooooooossss. ostia

  72. Anónim
    mayo 24, 2010 a las 4:10 pm

    Sempre que puc corr per muntanya,
    sempre que puc ho faig amb amics,
    si vaig tot sol m’acompanya l’ipod,
    però hi ha quolque moment per La Serra que no escolt la música,
    tots els records d’aquesta muntanya malaïda nepalí tornen,
    i de sobte tenc l’impresió que ja no estic sol,
    m’acompanya un homo petit, fort i bona gent,
    el vaig conèixer un pic, tot lo altre ho vaig llegir,
    sempre sortía a un blog, crec que es deia Grancampeon.
    Som per Mallorca, pujant A Dalt de Tot.

  73. miquel
    mayo 24, 2010 a las 5:04 pm

    Efectivament Toni coll, campió com estàs ? jo no se penjar fotos ni al meu ordnadr ara imagina’t aquí….necessitariem d’ un Hacker…

    referent a l’ anonim anterior es ben certa aquesta sensació que hi ha algun dia no sempre, que notes que hi ha algú vora teu…i ho notes…m’has fet recordar un episodi de l’aventura del explorador Ernerst Shakelton ( vos recoman el seu llibre atrapados en el hielo , be mes que recomanar-ho jo l ‘imposaria ) compta ja quasi a la darreria d’ aquella odisea a 1915 quant amb una barca d’uns 6 metres 3 homes creuaren uan distancia d’ uns 1200 kms, estic xerrant del pol sud , fred gelat i implacable … arribaren a una illa a la qual hi havia una base de balleners… però arribaren a l’ altre putna de l’illa, la zona qu haveien de crusar no figurava als mapes pujaren i baixaren muntanyes durant 36 hores mes … amb zero equipacio de muntanya… i arribaren al port dels baleners…d’ allà organitzaren l’ expedició per anar a recollir els altres…ido be, temps després els tres que s’ aventuraren cadascu i per separat feren el seguent comentari… textualment ” No dije nada a mis compañeros pero después Worsley me dijo : Jefe tuvve la curisoa senacion de que eramos no tres sino cuatro” Crean confesó haber tenido la misma sensación …

    Caroline Alexander ” ATRAPADOS EN EL HIELO ” EDITORIAL BOOKET

  74. Joan Carles
    mayo 24, 2010 a las 7:03 pm

    Quanta raó té en Toni Coll. Com sempre. De totes formes, Toni, com deia el nostre amic en Llach a Verges 50 “temps era temps”. Segurament cal donar-li temps al temps perquè en Toni es retrobi i superi un cop tan fort com ha estat aquest.

    De totes formes, i per seguir donant vida a aquest blog vull comentar dues notícies molt importants per jo: primera, el grancampió Dani Nájera torna nedar. Des de fa una setmana està nedant de bell nou després de més de mig any fent es “gorano”. Vamos, Dani, vamos, que Formentor ens espera el primer dissabte de setembre i ja no pots badar. Segona, com que en Toni ara corr menys però neda més, ens ha retat al grup d’entrenament de Son Hugo del migdia a fer una sèrie de 20 de 100 sortint cada 1.40 a la piscina de 50 metres. Per favor, deman als seus amics corredors que el convencin el més prest possible perquè torni a córrer tant com abans i així tengui menys temps per nedar. En un mes de nedar quasi cada dia se’ns ha tornat un vertader Maratonipiscines i ens està reventant pels quatre costats. Toni Coll, Xisco, Tete & cia. això és un vertader SOS, torneu-lo al asfalt, a les muntanyes o allà on conyo vulgueu, però aviat per favor. Vamoooooooooooooooooooooos!
    Una aferrada a tots.

  75. toni coll
    mayo 24, 2010 a las 8:24 pm

    comentari 75 i pujant, vamooooossss!!!!!. He tengut una petita idea. Ja que en Toni esta de baixa o baixada i coint d’exemple el comentari de’n joan carles on ens compte dues notícies, propos el següent. El qui sigui, del que sigui, d’alla on sigui, ens conti les seves noticies o ens indiqui on ho poden trobar “link”. Entre tots mantendrem aquest blog actiu, d’una forma molt peculiar i esper que momentània.
    vamoooooosssss!!! ostia.
    J. Carles, com diu en Llac, prega que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences… etc… i tot ho em de superar i no tot és bo de fer.
    Miquel del comentari 73 quin és el teu llinatge? Jo no som adiví.
    Vamoooooossss!!!!! ostia.
    Salut a tothom.

  76. miquel
    mayo 24, 2010 a las 10:18 pm

    perdona Toni Som en Miquel Roig, alies Baroroig al foro de atletasdebaleares, i soc amb molt d’ orgullo y satisfacción el presi del club triats.som ….

    apa familia grancampiona … a escriure….

  77. Biel Varet
    mayo 24, 2010 a las 10:34 pm

    77 Per ara sols proposar que cada comentari comenci pel número que li toca que si no em faig un pu….nyetero lio i no sé per quin vaig.
    Gràcies per escriure.

  78. José Manuel "mojate contracorriente"
    mayo 25, 2010 a las 8:32 am

    78 Como cada día, entro en Gran campeón ya que: 1º es un homenaje a Tolito y al mundo del deporte y 1º (sí 1º porque tiene la misma importancia) es ver si mi amigo Toni tiene las suficientes fuerzas de continuar con el reto que él mismo se ha marcado de motivar y hacer más felices a los demás.

    Toni, sigue adelante que aquí te esperamos tus amigos para continuar la dura y emocionante aventura de la vida,… mientras seguimos con nuestro homenaje diario.

  79. KIKO marin
    mayo 25, 2010 a las 11:59 am

    79 Eso eso….com diu en TONI COLL, vamooossss, posa qualque cosa, així podre d’una vegade per totes posarme la samarreta del BUFF que me va tocar aun sorteig, el de feim dissabte a la tramuntana, i un altre per la cançó de la UTST… vinga hem de pasar comptes tu i jo…

    Així mateix, com diu ANONIM… a la 1/2 de Formentera, que les vaig passar putes putes per el meu mal de genoll, no se perquè i mira que mo he demanat un grapat de vegades, no podia de mal i vaig pensar molt en tu, sí!! en tu i amb en Tolito, de fet a la META, tampoc se perquè vaig aixecar una mà, amb s’altre estava fer video (també o he apres de tu) i vaig dir fort MALLORCA A DAAALT DE TOOOOT!!! i no me vaig adonar compta fins que he vist el video…. increible però cert.

    torna amic, torna…

  80. KIKO marin
    mayo 25, 2010 a las 12:06 pm

    80 CRÒNICA DE LA 1/2 MARATÓ DE FORMENTERA

    Bon dia Toni!! Com estam?

    22 dies de descans, mal en el genoll.

    Dissabte 15 Maig. caminant per la platja, vaig quedar un altre vegada aferrat, amb un mal increïble. Vaig estar molt desanimat.

    Diumenge 16 Maig. 07’30hrs. un bon berenar, 08’30hrs. decideix no participar, no corre, els companys m’animen.. i surt.
    4 km. de pla, poc a poc, però en bones sensacions, estic animat i pens que pot anar bé, i me pos al meu ritme.
    Km. 5, comença la baixada, he foredat, torn a tenir el mal, baix caminat i així i tot de tant en tant tinc punxades, al km 7’5 hi ha l’hostal, decidit me atur.
    Km. 6’5, els companys que estan corregent, m’agafen, els hi dic que jo ja he acabat, me diuen ” prova de trotar suau fins l’hostal per veure com va el genoll, i que en TONI diu “NO HI HA PROVA DURA, SINO MENT FEBLE” Vamooooss!” ja que torna a ser pla, jo colló faig cas i me pos a trotar…….. estic be i torn a tenir les mateixes bones sensacions.
    Km. 10, be.
    Km. 15, beníssim.
    Km. 20, be, però me falten forces.
    Km. 21’100, triunf, he arribat, no amb la meva marca, vaig fer 1’70’’, però no importa he arribat i estic be, i dedicatoria a nen Toni Contesti i Tolo Calafat.

    Durant tot el dia i fins el dia d’avui, no tinc mes que “agujetas”, vaig estar quasi 22 dies sense fer res, de repòs.

    Conclusións…..

    Vaig anar a un metge esportiu, a la Mutua Fremap, i li vaig comentar, els lligaments estan be!!, diu que esta molt carregat el Isquiotibial, just on aquest te la inserció al genoll, o qualque cosa així, m’ha demanat que li dugui les sabates de corre per veure per on esta mes desgastat, segons el resultat, aniré a FOODBEDCOMPANY per fer una prova de biomecanica, de fet vaig demà, dimecres 26.

    Gracies per fer l’entrada a GRAN CAMPEÓN.
    ja te tindré informat de la recuperació
    Una aferrada Gran Amic.

  81. toni coll
    mayo 25, 2010 a las 1:59 pm

    81 i pujant, això marxa. La meva notícia és què no tenc notícies, bé el cap de setmana és més propici per crear noticies deportives, ja que és el moment en que hi ha proves en les quals o un o l’altre i participa.
    Que hi ha alguna prova aquest cap de setmana?.
    Dia 6 de juny hi ha la carrera de muntanya de Esporles.

    Seguint una de les antigues tradiccions, que varem adquirir junt amb en Toni Contesti, tornam a sortir a correr els dissabtes dematí. El ritme és bastant tranquil, ja que ara començam a preparar el marató de Sant Sebastià que és el mes de Novembre, per tant anam a tira a tira, amb l’única intenció d’acumular km.
    A més a més hem adquirit la sana tradició de quedar a berenar i acabar de xerrar de tot el que no em tengut temps de xerrar mentres corriem. Perquè mentres correm xerram, ehhhh!!! i molt. Si a algu li interesa que em telefoni hi quedam. Encara que el lloc no és fitxo, solem quedar a Santa Maria a les 8:30. Quan més són més riven. El meu teléfon és: 635-55-16-57, el dematí tenc molt mala cobertura, ja que faig feina a la muntanya.
    Per cert aquesta podria ser la meva notícia: El camí de Solleric ja esta obert, això vol dir que hi podeu passar lliurement i no vos diran res. A més el consell insular ara mateix l’arregla i encara que ens falta molt, hem començat per l’empedrat. Recordau que ara podeu anar des d’Alaró (terra milanera) fins a Tossals, o al pla de Cuber, o al colt de Son Ordines etc…
    Vamoooooosssss!!!!! ostia

  82. toni coll
    mayo 25, 2010 a las 2:02 pm

    82 ok Miquel Roig, ara ja se qui ets. Mem si t’animmes i vens a correr en noltros, solem fer una horeta, horeta deu. Encara que el millor és el berenar.

  83. KIKO marin
    mayo 25, 2010 a las 4:49 pm

    83 TONI COLL aquest cap de setmana hi ha les 24hrs. de relleus dels @tletasdebaleares.
    El Dissabte 05 de Juny hi ha la mitja de Manacor, a les 19’00hrs., crec, i com molt bé dius tu el Diumenge 06 Sa Fita del Ram, Esporles.
    El Dissabte 12, els amics de @tletasdebaleares tornan a muntar una de grossa, Duatló i una cursa de 10Km., al Circuit de Llucmajor, comença el trull damunt les 16’30, a les 15’30 entrega de dorsals…. mes info a @tletasdebaleares.com

    Salut i moltes curses de muntanya!!!!

  84. KIKO marin
    mayo 25, 2010 a las 4:50 pm

    83.b) ha hi el 31 de Maig, la Tri de Ciutat de Palma

    Adeu.

  85. Joan Carles
    mayo 25, 2010 a las 8:32 pm

    Estimats tots/es.

    Van 85 i “ensubiendo”. Fa tres dies que no puc nedar per culpa de una infecció ocular i ho he aprofitat per córrer els tres dies. Crec que des de que tenia 12 anys no corria tres dies seguits, aleshores ho feia cada dia darrera una pilota, o també des dels 18 quan corria tot lo dia encalçant femelles… que quasi sempre se m’escapaven. Bé, sa veritat és que avui a sa tornada ja no podia amb ses meves cames. Això de córrer és duríssim. I encara que en qualque moment he pensat en afluixar es ritme o simplement aturar, de seguida m’ha vingut al cap una frase: “ostia vaaaaaaaaaaaaaaaamos”. I “vamos que nos vamos” he arribat. Aquesta voluntat de donar un poc més de sí quan creus que ja no pots més sé molt bé que ho aprés de s’exemple constant d’en Toniet. A anys llum de sa seva capacitat d’arribar sempre un poc més lluny (o un molt al seu cas), però sé que m’ho ha contagiat. Si no l’hes conegut estic segur que m’hagués aturat molt abans. O millor dit, lo més probable és que es sortit a córrer 1 dels tres dies o cap. I lo bé que te sents quan arribes i ho has aconseguit? Per poc que sigui l’esforç sempre és molt gratificant per un mateix el haver estat capaç de superar el “no puc més” pel “sí puc un poc més”. I això és així a tots els aspectes de la vida. Sempre compensa anar un poc més enllà quan creiem que hem d’abandonar. A la família, a la feina, amb els amics, a l’esport i també als mals moments, que sempre n’hi ha. Sé positivament que aquest instint de superació que en Toni té “hiperdesenvolupat” també el farà servir a aquests moments. No hi tenc cap dubte.
    Això sí, insistesc, per favor corredors, traieu-lo a córrer cada dia o als menys dia sí dia no i així ens deixarà respirar un poquet a sa piscina.
    Toni Coll, si els dissabtes matí no treballés de bon segur que vendria a córrer amb voltros, ara que aneu tira-tira…
    Salut i “que no decaiga”, “cachindena”.

  86. miquel
    mayo 26, 2010 a las 5:35 pm

    86 Ok Toni Coll, aquest dissabte potser no, son ses 24 hores , l’ endemà sa tri de Palma etc… però el que ve igual si, i mes si hi ha aquest berenar porsupuestado !!

  87. Joan Carles
    mayo 26, 2010 a las 7:06 pm

    87. Bones. Ja sé que aquí sa majoria sou més de’s córrer que de’s nedar, però bé, com s’atraca s’estiu i se celebren traveses a nado molt maques he pensat “penjar” un petit i aproximat calendari de ses travesses per ses illes:
    *20/6: Travessia a nado a Formentera (7000 m.). Preciosa travesia si es putes grumers decideixen no participar-hi. Se pot emprar neopreno.
    *2 al 4 de juliol: Respiralia, volta a Formentera en tres etapes i per equips.
    *mitjans de juliol (no he trobat sa data exacta per aquest any): travesia Colònia de Sant Pere (1.800 m.)
    * 25/7: travesia Portocolom (500 m.)
    * 1/8: Travessia Ca’n Picafort (1.300 m.)
    * 15/8: Travessia Santiago Casas (Es Molinar, 2.200 m.). Molt popular i divertida amb berenada final. S’hi pot nedar de qualsevol manera: amb aletes, amb careta, amb neopreno, amb salvavides, en “traje de buzo”, etc.
    * Darrer dissabte d’agost: travessia Cala Blava organitzada per l’Esmàs (1.800 m.). Molt maca i bon ambient.
    Primer dissabte de setembre: Formentor-Platja de Sant Pere (7.000m.). Es “Tourmalet” de ses travesses. Molt ben organitzada i assistida. Només es veuen dos blaus: el blau clar de cel i el blau fosc dels fons de la mar. Molt divertida no és mentre sa neda però a l’arribada hi ha una ensaimada “que te cagas”.
    * El mateix dia hi ha sa de Santa Ponsa (600m.)

    A veure si ens animam. N’Àngels ja m’ha promés que vendrà a sa de Formentor. Així m’agrada valenta.

    Salut.

  88. toni coll
    mayo 26, 2010 a las 8:05 pm

    88. va, va que això ja és nostro el 100 ja esta aqui. Bé miquel, esper que les 24h vagi tot molt bé, si puc m’atracaré. Per dissabte següent ja em diras coses.
    J. Carles si vaig deixar el mon dels triatlons, va ser que al meu debut a l’home de ferro, quan vaig sortir de l’aigua no m’agontava dret, literalment, així i tot vaig fer una volta del circuit de bici, però quan vaig veure que allò no millorava i els caragols se’n reien de jo vaig abandonar. Encara no sabia allò de no hi ha prova dura, sinó ment feble. En conclusió, em varen dir que tenc les cervicals palla, que la curva que fan aquestes al coll jo no la tenia, bé si que les tenia però feien una recta en lloc d’una curva. De llavors ença que no ho he tornat a provar.

  89. Biel Varet
    mayo 26, 2010 a las 11:47 pm

    89. sa veritat és que em feis molta enveja (sana) aquests que sou mig peixos. Jo som un mac de torrent (dins s’aigo). Però està bé coneixer aquest calendari perque tal vegada en aquesta de careta, respirador i “patos” m’hi apunt. De totes maneres me veig més a qualque entrenament d’aquests que després hi ha berenar. Ei, que som de sa Pobla. També podem organitzar qualque berenar pobler.
    Au idò, moltes gràcies i bona nit.

  90. mallorcacanicross
    mayo 27, 2010 a las 1:37 pm

    90. De ben segur en Toni ens hauria posat una noticia a grancampeon adelantant-se a la publicació oficial de que estem preparant una cursa molt guapa, diferent, per gaudir amb els nostres cans d’una pasejada especial
    Se tractarà d’un Canicross. Com que jo probablement no pugui participar perque hauré d’organitzar li demanaré que s’encarregui ell de dur el meu cà. En Curro mai haurà corregut tant ràpid devant de ningú així que segur que disfrutarà molt, no pot estar en millors mans.
    Toniet has de tornar aviat que tenim mono de grancampeon i a mi me costa molt més entrenar sense la teva motivació.
    Una aferrada molt forta!!!

  91. KIKO marin
    mayo 27, 2010 a las 1:54 pm

    91. Ese curritooo!!! quin ca!! ja ho diuen, son l’anima de l’hamo…. i en aquest cas, l’hamo d’en currito un 10.

    Gracies…. allà estirem-

  92. Toni Justicia
    mayo 29, 2010 a las 7:27 pm

    Hola Toni soy Toni Justicia he leido la carta de hasta luego y a sido un cumulo de sentimientos hasta notar lagrimas en los ojos mi padre murio hace dieciocho años y no se olvida pienso que ellos de donde esten nos estan siguiendo y el deporte es una terapia personal por eso tenemos que seguir ANIMO!!!!

  93. José Manuel "Mójate contracorriente"
    mayo 29, 2010 a las 9:11 pm

    Se busca perro para participar en canicross. Mandar currículum vitae y papeles. No se asegura lograr un buen resultado. Sí acabar con la lengua afuera y una buena siesta por la tarde.

  94. José Manuel "Mójate contracorriente"
    mayo 29, 2010 a las 9:14 pm

    94 Por cierto el otro era el 93 jeje. Enhorabuena a los @tletas de baleares que están realizando la III edición de ls 24h corriendo por relevos, hasta las 9:00 de mañana domngo. los encontraréis en el espigón de enfrente del edificio antiguo de GESA.

  95. Lorenzo Hernandez
    mayo 30, 2010 a las 9:41 pm

    95. Gracias Toni por asistir a las 24h por relevos, tal como te habias comprometido. Saludos Toni y Pau

  96. miquel
    mayo 30, 2010 a las 9:55 pm

    96. Si senyor Toni, has vengut a les 24 hores estic content de veure’t al manco en foto i jose manuel enhoraboan per aquest triompf avui a la grancampió com a super M40 per davant el gRant howell o com es digui el seu llinatge…. molt be yellow… ja vaig veure la teva firam al llibre de visites.
    per veure les fotos de les 24 hores ficau-vos a atletasdebaleares.com i allà te enllaç amb els albums picassa i surten pr ordre cronológic des de les 9 de ldissabte fins les 9 del diumenge…. i com he dit a l foro que prenguin ota els politics….vaja organització, vaja bon rollo i a mes sorteig de regals !!! a mi m’ ha tocat uan tovallola coionuda .
    Lo dit Contents de veurer-te de nou Amic.

  97. KIKO Marín
    mayo 31, 2010 a las 2:18 pm

    97. jajjajajajajaja es que con el 93 me parto.. jajajajajajaja.
    si quieres llevar a mi perrita, eres tu el que me tienes que
    pasar tu C.V., y sobre todo tu marca…. jajajajajja

  98. Joan Carles
    mayo 31, 2010 a las 7:07 pm

    98. José Manuel, ya tienes perro, uau, uau, uau.

  99. José Manuel "mojate contracorriente"
    junio 1, 2010 a las 8:29 am

    99 Tengo para escoger: me dejan un chihuahua y un gran danés. Estoy indeciso … podría llevar a los dos? seríamos un espectáculo. Os lo he dejado genial para hacer el mensaje 100.

  100. Belen
    junio 1, 2010 a las 7:32 pm

    100!!! yo no tengo nada que decir pero me hacia ilusión ser el 100🙂
    Ya que estoy, un beso a todos los bloggeros.

  101. Biel Varet
    junio 2, 2010 a las 12:02 am

    100.1 jo tampoc tenc molt a dir però també em fa ganes escriure el 100. Per cert el chihuahua el pots dur dir sa motxilla, el gran danés no.

  102. Àngels
    junio 2, 2010 a las 4:35 pm

    101.Açò m’ agrada!! ..feia dies que no entrava!!i van pujant els comentaris!!! .. he acabat la temporada..ara de descans..be!! xapoteant dins s’aigua i esperant a que arribi la bici per canviar un poc d’ activitat!!…per agafar en ganes el nou repte dels grancampions…la marató de San Sebastià!!…ànimoooo que nos vamoooooooooooooosss!!!!

  103. miquel
    junio 2, 2010 a las 11:23 pm

    102,. penya apuntau-vos a la cursa dels 10 kms de LLucmajor a celbrar al circuit de ses motos, i també vos podeu apuntar a lduatló que es farà allà mateix un poc abans……mes info per qulasevol banda,.

    NouS vocableS apresos avui vespre durant la preorganització de curses de cans… ” CRONOCANICROSS” ” CANICROSCROSS” I ” CANYPLANT ” ….

  104. Carles ( Pollença )
    junio 3, 2010 a las 10:03 am

    Bon dia a tots,
    Aquest diumenge es fa la cursa de muntanya a Esporles ” sa fita des ram ”
    Podeu trobar tota la info a elitechip.net

    Salut i força !!!

  105. José Manuel
    junio 3, 2010 a las 10:22 am

    105 Biel, me he informado y no puedo llevar al chihuahua en la mochila de forma convencional en la espalda ya que según las normas no se puede correr por delante del perro. Igual lo meto en el bolsillo de un delantal de cocina … y si pasa calor será … Un perrito caliente!!! jajaj Preparad a vuestros chuchos que los vamos a hacer gran campeones con la temporada tan amena que viene de canicross

  106. Una persona que t'admira
    junio 3, 2010 a las 12:07 pm

    Que risa son los perros, se bonito volver a reir en este blog ……. Toniet vuelve jaaaaaaaaaaaaaaa que Jose Manuel te va a desmantelar ese blog serio y riguroso !!!! Torna, t’anyorammmmmmmmm.

  107. Kiko
    junio 4, 2010 a las 1:25 pm

    107. Es pardaaaal de s’Ase!! quin desmierde…. TONI ahixò se mos escapa, torna per posar ordre.

    MIQUEL no era CRONOCANICROSCROSCROSSCONFRONTAL…. jejejejejjeje

    JOSE MANUEL muy bien… la clase del otro dia a la fresca te ha servido de algo.. jajajajajajaja el saber no ocupa lugar amigo, pero el perro sí!! jajajajaja…

    BELEN enhorabuena…

  108. Kiko
    junio 4, 2010 a las 1:26 pm

    108.
    Que es fa CANICROSSPALMA
    Quan 19 DE JUNY DE 2010
    On Parc de Sa Riera
    A queee A partir de les 18’00

  109. miquel
    junio 4, 2010 a las 10:04 pm

    109 i el canyplant: correr amb un ca i un cossiol …. can i plant… jua jua jua

  110. fermin
    junio 6, 2010 a las 5:26 pm

    hoy en sa fita ! vaya calor ! muchas gracias a todos los que la han organizado.

  111. mallorcacanicross
    junio 6, 2010 a las 7:38 pm

    111. Els Ermassets han fet una cursa molt guapa, casi tan guapa com dura! Enhorabona!

  112. toni coll
    junio 7, 2010 a las 2:47 pm

    112, ara ja veig que és el can-can, era una carrera en dos cans, ostia puta, jo que em pensava que era un ball.
    Des d’aqui vull felicitar al gran Mario Mola, va fer una gran carrera. Estic segur que si no arriba a foradar hagues donat un susto a més d’un. Segur que tendrà temps de demostrar la seva valia.

  113. Kiko
    junio 8, 2010 a las 11:33 am

    113. juas juas juas, can i plant…. kagondena!! mos hem de fer mira això que tenim davall el pel, del cap!!!

  114. També Anónim
    junio 8, 2010 a las 10:15 pm

    Sembla que ha passat molt de temps i encara es fa raro, raro, no tenir notícies d’en Toni, i no llegir qualsevol aventura, o projecte, d’aquets que pareixen imposibles. Ànim Toni, i fins aviat.

  115. Anònim
    junio 9, 2010 a las 4:00 am

    Perdre un grancampió es dur però perdren dos encara ho es molt més.
    Ànim Toni, te seguim esperant.

  116. Anonimus
    junio 9, 2010 a las 7:47 am

    Recorda que no hi ha prova difícil sino ment feble. I la teva de feble no en té res de res.

  117. Joan Carles
    junio 10, 2010 a las 7:53 am

    117. En Toni ha fet un “interruptus” al córrer per endentrar-se a l’aventura de descobrir el seu “where is the limit” nedant. Sa putada és que no hi ha manera de que trobi aquest límit i mentrestant està rebentant als seus companys de Son Hugo. I lo de rebentar no és en sentit figurat, és en sentit literal. No té pietat dels seus companys d’entrenament i ens està fent patí com a cabrons. A sobre, s’ha trobat amb un entrenador que està mig grillat i l’anima a que ens fustigui dia sí i dia també. Això no pot seguir així. Qualcuna ànima caritativa seria tan amable de convèncer-lo perquè torni a córrer i així ens deixi respirar un poquet, per favor?. Com deien al far-west: “Se recompensará”.

  118. toni coll
    junio 10, 2010 a las 1:47 pm

    118. Ja em va comentar cosa. Només faltaba això, algú que li digues més home, més. Realment esta grillat aquest entrenador. Ni cristo li deia “més” quan corriem, ni més eviat, ni més distància, només ens faltaba això. Però bé J. Carles has de sabre que per pegar la reconpensa, que varem haver de pegar, perquè en Toni anas a fer una altra cosa, que no fos correr, un parell ens varem haver d’hipotecar de valent durant trenta anys.
    Ja veig que a finals d’any en lloc de correr vint-i-quatre hores damunt cinta, retarà a en “fliper” a veure qui neda més.
    Ja a practicat la carrera a peu, ara neda. Seguint una lògica el pròxim hauria de ser la bici. Et recoman que serquis un grillat de la bici, a veure si se’l vol quedar. Explica-li, que enguany, s’ha fet per primera vegada una ciclo-turistada que ha fet la volta a Mallorca, 312km en 10h i 10min, segur que el motiva!!!. L’any que ve la repetiran.
    Mentres tant, que te sea leve.
    Salut.

  119. miquel
    junio 10, 2010 a las 9:02 pm

    Home de moment s’ ha aconseguit que el tipo PARTICIPI al proper duatló a lcircuit de motos renarena a llucmajor – no me demaneu per que te aquest nom el circuit , ” renarena” quin doi de nom – be la questió Toni i Joan Carles que si que això d’ aquest entrenador mes el vostre ” grupet” de nedadors heu fet uan gran cosa, per cert vaig coincidir amb vosaltres , me feren camviar de carril i llevors en Toni me va dir uqe era per vosaltres entrenar, arriba l’ entrenador, comença a dir uan serie de paraules la majoria d’ elles inintel.ligibles per a mi ( ara que m’ havia apres els entrenos locomotor ) i va aquest tipo i diu tot d’ una tirada, venga vamos 3deochocientos isn nos e que paradno cada no se que, sin amterial, blablabalbla i luego 400 no se que – i ara ve quant la maten _ i va i diu y después 400 inverso…vamos vamos …me vaig quedar a quadres, vaig recollir sigilosament el meu pull boy, les pales, les ulleres…pensant que no me vegi que igual me fica a fer tot això jo ja me n’ anava… i me vaig quedar flipant i pensant amb l odels 400 inverso… collons pensava jo això deu ser que els fa nedar a l ‘inreves o cap enrera…. ja ja ja
    be chicos…aquest dissabte el farem correr, i no Toni Coll el contestí no necessita un grilalt de la bici, ara com que ja ha provat tierra y mar li falta l’aire …l’ haure de ficar en un club de vol sense motor i sense ales….

  120. mallorcacanicross
    junio 10, 2010 a las 10:17 pm

    120. Esper que en Toni ja que no escriu que se dediqui a llegir i riurà molt amb els vostres darrers escrits Juan Carles, Toni i Miquel. jajajja
    Jo ho he fet, quina imaginació li posau!!! jajjajajaja. hipotecats!!!!
    Joan Carles, estem parlant de ritmes de 1’15” – 1’20”? perque m’hauré de posar a entrenar, no voldria que un maratonià me guanyi a les pròximes travessies…

  121. Joan Carles
    junio 11, 2010 a las 7:03 am

    Al•lots, com diria es cervell més lúcid dels nostros temps (la Belén Esteban): “yo me par-to”.

    Toni, “hòstia puta”, m’has donat una gran idea i no me refereixo a sa hipoteca (“que no están los tiempos”): sa bici. Organitzarem una col•lecta al grup de natació per tal de comprar-li dues bicis, una de carretera i una de muntanya. Un dia podrà fer ruta de 400 km. donant volta i mitja a Mallorca i al següent podrà fer “sa cabreta” per Sa Tramuntana, de Sant Elm a Pollença i de Pollença a Sant Elm. De Palma a Sant Elm ho faria corrent claríssimament. Així crec que a lo millor vendria un dia sí i un dia no i podríem respirar un poc. Crec que sa gent hi abocaria tants de doblers que inclús ens donaria per una Ala Delta, d’acord a la encertada suggerència d’en Miquel.

    Miquel, extraordinària se teva descripció de recollida sigil•losa del material per tal de sortir desapercebut i que Lord Erik (l’entrenador) no et replegués. Quina panxada de riure. Sa veritat és que de un temps cap aquí es carrer 7, el que està més a prop del nostro grup sol està ben buit. Aquest personatge té acollonit a mig Son Hugo i es motiu de xerrameca habitual inclús per gent que ni conec. S’està fent famós.

    Mallorcacanicross: ja te pots anar entrenant de cara a les travessies. Ahir mateix, fent 10 sèries de 100, una forta i una suau, a les ràpides anava a 1.15-1.16 i a la darrera a 1.14. Fa uns dies, quan ja duiem gaire bé 3.000 metres, va acabar sa darrera sèrie de 200 en 2.53, quan n’Erik només ens demanava arribar en 3 minuts. Lo més increïble és que fa només un mes i mig quan se tirava a s’aigo pareixia una puta pedra. Nedava al carrer més lent i l’hi havíem de posar un flotador de cintura i uns “manguitos” per tal que pogués surar un poc. És fliplant.

    Au, salut i bon cap de setmana.

    PD. Toni, a aquestes alçades ja me’n fot un ou i mig si tornes escriure a Grancampeón o no, però torna a córrer cada dia i de una punyetera vegada, per favor.

  122. mallorcacanicross
    junio 11, 2010 a las 11:36 am

    122. Estem xerrant de 1’14” en llarga? joerrrr com el dieu ara al Maratoni?
    Dani

  123. Joan Carles
    junio 11, 2010 a las 12:43 pm

    Dani, idò sí, en piscin llarga. Digau-li MaraquaToni!

  124. miquel
    junio 13, 2010 a las 7:31 pm

    124. Ei Joan Carles , m’ ha agradat lo de ” men fot un ou i mig si tornes escriure o no a Gracmpió” … jua jua jua
    el tipo va correr els 10 kms al circuit… ja n’ hi ha …començam… per cert li ferem uan glosa ben maca que quant sapi com la penajré a n’ aquesta secció….sa glosa es d’ el glossador Bunyolí Joan Palou Bestard ” borino ” , jo realment admiro an ‘aquesta gent, ja ens va fer una glosa quant ferem el sopar inaugural dels triats.som, jo li vaig anar passatn inforamció i dades i ell es va fer la seva composició…ara amb la de’n Toni com diu ell ” ella tota sola s’ ha lligada, els companys l’ han comenada …” el Joan coneixia al Toni per premsa i per l ode ses 24 hores, i li va fer molta il.lusió fer-li aquest glosat… de fet en va fer uens quentes i finalment sa que li donarem era la que mes agradava a tots, i a l creador… la idea fou que ell mateix vengues al circuit i li recitàs de memòria però no va poder ser, l ivarem recistar lo millor que vaig poder llegint el texte que evidentment li enmarcarem i li donarem son les gloses den Toni contestí.

  125. junio 14, 2010 a las 2:54 pm

    Hola, aquí tenéis: http://www.crazyfeetbyresblogspot.com, el video del homenaje a Toni, de sa Glosa.
    Saludos

  126. José Manuel "Mojate contracorriente"
    junio 17, 2010 a las 8:48 am

    126. Muy bonita la iniciativa de @tletas de Baleares. Yo creo que en cada carrera se tendría que hacer un pequeño reconocimiento a un atleta diferente, de los miles que tenemos en Baleares que cada año participan no sólo aquí sino que también salen afuera a llevar el nombre de Mallorca por el mundo, aunque sus marcas no sean demasiado relevantes.

    Eso quiso hacer David Thompson conmigo en el último trencagarrons, hacerme una pequeño homenaje por la aventura de Marruecos, hacerme una mención especial, … el problema es que no le quedaban más trofeos y encontró uno que ponía “Al participante más desafortunado” Lo guardo con cariño jeje … y nada más lejos de la realidad. Me siento superafortunado de poder entrenar y compartir carreras con todos vosotr@s. Vamooos Toni, que te están saliendo escamas.

  127. Joan Carles
    junio 19, 2010 a las 10:04 am

    Primera travessia nedant del estiu: Colònia de Sant Pere, dia 11/7/10.Inscripcions a les 18h. a la mateixa platja. Distància: uns 1.700 m.

    S’està preperant també sa volta nedant a Sa Dragonera. Uns 9-10 kms. També se podrà fer per trams, si hi ha logística suficient per recollir aquells que així ho vulguin fer. Havia d´ésser aquest diumenge però no podrà ésser degut al estat de la mar. Dates més probables: cap de setmana del 10-11 ó 17-18 de mateix juliol. Confirmarem “sobre la marcha”.

    Salut.

  128. kiko
    junio 20, 2010 a las 4:44 pm

    128.- Ahir es va fer el I Canicross Palma, de la mà de Dani Salas, Projectes Esportius de Baleares, canyplant, Royal canin i el IME (esper no deixarme ningú).

    Va ser un Gran exit, i un plaer per jo poder-la corre amb la meva cuseta Lluna, que va aguantar com una Gran Campiona les 4 voltes al magnific circuit del parc de la Mar.

    el proxim Canicroos a Valldemossa, el 29 de juliol, i si els megacraks donen el vist i plou, sera nocturna!!! així que prepara el teu ca/cusa i el frontal per fer el cronocanicroscroscroscrosconfrontal!!!! jejejejeje

    Un saludo TC

  129. Dani
    junio 25, 2010 a las 4:28 pm

    129.- Mañana hay una travesia en S’Estanyol. 1800m a las 9,30 en el club nautico. Alquien se anima?

  130. Dani
    junio 30, 2010 a las 9:52 pm

    130.- Alguien va a la vuelta a Formentera? Nos vemos allí!!!

  131. José Manuel
    julio 2, 2010 a las 12:49 pm

    131.-¡¡Disfrutadla mucho!! Llevo años queriendo ir pero siempre sale alguna cosa. En esta ocasión … el Ironman de Frankfurt. Salgo en un par de horas, el resto de la expedición mallorquina ya está desde ayer en tierras alemanas. ¡¡A por los 226 km.!!

  132. kiko
    julio 5, 2010 a las 1:33 pm

    Grande Dani!! con su presencia en Formentera.

    Grance Jose Manuel!! con su presencia en Frankfurt.

    vaya dos tios, que cracks!!!

  133. Esther Vidal.
    julio 8, 2010 a las 8:47 am

    Todos con Toni i ABDEM el próximo mierocles 21 de julio en Costa Nord( Vallademossa) a las 20.30h.
    Conferencia Marathon Des Sables +cenita+música+un buen ambiente+un sitio precioso+solidaridad+sorteos = 15,00€ (5€ niños de entre 3 i 14 años). Más info en: adavall.com

  134. Dani
    julio 8, 2010 a las 10:29 pm

    http://adavall.blogspot.com
    Yo no me lo pierdo! Será la primera conferencia de Toni que vea y estoy seguro que viviremos muuuuchas emociones.

  135. Juan Antonio
    julio 14, 2010 a las 7:58 pm

    135.- Hola amigos, como dije en mi comentario sigo visitando habitualmente esta super página y leyendo todos los comentarios que dejais.
    Aunque ahora con este calor es dificil salir a correr de vez en cuando si que hago alguna tirada cuando el curro me lo permite, pero lo que ahora realmente agradece el cuerpo es la natación (al parecer coincidiendo con el crack que tambien se ha pasado al agua).
    ¿Alguien sabe si los amigos “atletasdebaleares” siguen haciendo los acuaentrenos los Viernes?
    Un saludo Grandescampeones… Para el próximo finde hay una travesia en S’Estayol. A ver si puedo participar que me hace un montón de ganas!

  136. José Manuel
    julio 18, 2010 a las 3:37 pm

    Sí que siguen los acua entrenos los viernes me parece que 19:30 en el peñón.

    Próximo sábado opción A travesía en s’Estanyol 1.800 m. Opción B vuelta Dragonera nadando 11.000 m. locura promovida por Toni. Elijo opción B Sííííííííí!!! … aunque me apetece un montón la travesía organizada por Joan Noguera. Animarsus a nadar.

  137. José Manuel
    julio 18, 2010 a las 3:39 pm

    137.- Upsss, se me olvidó el nº jeje. Sábado tarde me parece que hay travesía en Portocolom … 500 metros a cuchillo jajaja.

  138. kiko
    julio 21, 2010 a las 3:10 pm

    138.- Juan Antº, sí!! como dice José Manuel, a las 19’30 al peñón!

    José Manuel, no han anulado Dragonera por previsión de fuertes vientos?? Espero que esta mañana te fuera bien!!

    GRANDESCAMPEONES, restan 4h30′ para que el Toni Contestí nos de a conocer todas sus vivencias en el Marató du Sables.

    a las 12’00 eran 100 las entradas vendidas….. espero de todo corazón que sea un gran éxito, el deporte se lo merece, Abdem se lo merece, TONI se lo merece, NOSOTROS nos lo merecemos…

    Una aferrada grancampeón!!

  139. Esther Vidal.
    julio 22, 2010 a las 9:39 am

    Ahir vespre, a Costa Nord, crec que tots coindicideu va ser una vetllada fantàstica en tots els sentits…seguim endavant !!!!

  140. Joan Carles
    julio 23, 2010 a las 7:11 am

    Efectivament, fantàstica vetllada plena d’emocions i solidaritat. Gran conferència, bon soparet, immillorable companyia. En Toni ens segueix il.luminant i engrescant amb sa seva mirada sempre positiva. Vamoooooooos, Toni.

  141. Dani
    julio 23, 2010 a las 2:31 pm

    141. Volvió la magia!!! Me encantaría ver la crónica de aquella noche publicada en http://www.grancampeon.com
    Toni, haznos un regalo a la semana publicando una noticia, sólo una, de algún amigo, de alguna carrera, de algún plato o de las hortalizas que cultivas en Campos.

  142. Juan Antonio
    julio 23, 2010 a las 11:01 pm

    142. Totalmente de acuerdo con el comentario 141… Aunque solo sea porque la cajera del super aún piensa en las bolsas de lentejas ;D
    Yo mañana haré los 1200m de S’Estanyol porque el plan B se me queda muy pero que muy grande todavia.
    Respecto a los acuaentrenos de los atletas de baleares, el 1er Viernes que tenga libre por la tarde me presento en el peñón ya que mi intención es debutar en el tri sprint de Can Picafort (14/08/10). Y seguro que con estos entrenos de calidad mejoro algo.
    Un saludo a todos los grandescampeones!

  143. mallorcacanicross
    agosto 2, 2010 a las 9:14 am

    143. Retomo aquel hilo en el que se pedía un bote para comprar una bici a Toni para que deje de correr y ahora de nadar.
    Me está complicando la existencia. Primero me sale detrás en la travesía de s’Estalella, luego en el triatlón de Sóller a escasos segundos y este finde me ha llevado con el gancho haciendo la vuelta a nado a Dragonera… Me ha confesado que quiere ganarme el sector de natación en el ICAN. Qué le pasa? Si hasta hace poco no sabía nadar!!!

  144. diciembre 10, 2012 a las 8:08 pm

    I’ve read a few good stuff here. Definitely worth bookmarking for revisiting. I surprise how a lot attempt you set to make such a wonderful informative web site.

  145. enero 4, 2013 a las 10:50 am

    Yes! Finally something about 101 hcg cookbook.

  146. julio 5, 2013 a las 6:01 am

    I am actually thankful to the owner of this web page
    who has shared this enormous article at at this place.

  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s